dilluns, 14 de novembre del 2016

El mostre de colors

La setmana passada varem començar a treballar el conte del mostre de colors. Aquest és un bon recurs per treballar les emocions, ja que conta la història d'un mostre que està embullat perquè té moltes emocions mesclades. Una nina l'ajuda a separar-les i li dóna a cada emoció un color: el groc és per l'alegria, el blau per la tristesa, el vermell per la ràbia, el negre per la por, el verd per la tranquil·litat i el rosa per l'amor. Una vegada contat el conte varem parlar de com ens sentíem nosaltres i varem proposar de fer unes pinces de color blanc (una per cada un amb el seu nom i fotografia) per poder-les enganxar al mostre del color que ens sentim. I així ho varem fer...







El dia següent ens varem trobar que la Papallona Ona ens havia preparat les pinces, els mostres de colors, el conte i un mirall on poder mirar la nostra cara per saber com ens sentim. Així que, després de tornar a contar el conte un per un ens varem mirar al mirall, varem dir com ens sentíem i varem posar la pinça al mostre del color que tocava.













El divendres passat quan varem arribar ens varem trobar les taules folrades de paper de colors, cada una amb un color del mostre. Així que després de tornar a contar el conte varem anar a dibuixar un monstre amb cera negra al color que volíem.








El que avui hem fet ha estat parlar del menjar que ens agrada i ens fa estar contents i del menjar que no ens agrada tant i no ens fa sentir tan bé. Per això hem provat 4 aliments diferents: la sal que és salada, la llimona que és àcida, la xocolata negre que és amarga i el sucre que és dolç. El gust que més ens ha agradat a tots ha estat el sucre i per això hem parlat de fer unes galletes dolces, ja que el dolç ens fa estar contents.


























2 comentaris:

  1. Quina passada d'activitats! En Joan Marc està encantat i ha volgut que contem el conte també a casa!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! Encara hi estam treballant, d'aquí poc vos arribarà una sorpresa (que crec que no s'hauran pogut callar)...

    ResponElimina